"T'has de tallar els cabells", va dir el Barreter. S'havia estat mirant l'Alícia durant una estona amb gran curiositat, i això va ser el primer que li va dir.
"Hauries d'aprendre a no fer observacions personals", va dir l'Alícia amb una certa severitat: "és de mala educació".
El Barreter va obrir els ulls com taronges després d'haver sentit això; però l'única cosa que va dir va ser: "¿Per què un corb s'assembla a un escriptori?"
"Mira, ara sí que ens divertirem una mica!", va pensar l'Alícia. "M'agrada que hagin començat a dir endevinalles." I va afegir-hi en veu alta: "Em sembla que, aquesta, la puc endevinar."
"¿Vols dir que et penses que pots trobar la resposta adequada?", va dir la Llebre de Març.
"Exactament", va dir l'Alícia.
"Doncs, aleshores, hauries de dir el que penses", va continuar la Llebre de Març.
"Ja ho faig", va replicar l'Alícia al moment. "Almenys... Almenys penso el que diré, que vol dir el mateix, ¿no?"
"De cap manera!", va dir el Barreter. "Amb el mateix argument podries dir que "Veig el que menjo" és el mateix que dir "Menjo el que veig"!"
"I igualment podries dir", va afegir la Llebre de Març "que "M'agrada el que em donen" és el mateix que dir "Em donen el que m'agrada"!"
"I igualment podries dir", va afegir el Liró que semblava parlar quan dormia, "que "Respiro quan dormo" és el mateix que dir "Dormo quan respiro"!"
"En el teu cas, sí que vol dir el mateix" va dir el Barreter, i aquí es va acabar la conversa, i el grup es va estar en silenci durant un minut, mentre l'Alícia anava pensant tot el que podia recordar sobre corbs i escriptoris, que no era pas gaire.
