L'esperava impacient a la porta.
Ella era dalt.
Ell anava mirant el rellotge.
Ella es perfumava
Ell mirava a banda i banda
Ella somreia davant el mirall
Ell suspirava
Ella corria d'una banda a l'altra agafant coses
Ell tornava a mirar el rellotge
Ella es posava les sabates
Ell s'asseia a l'escaló
Ella es pintava els ulls amb cura
Ell es posava les mans al cap
Ella s'abrigava
Ell suspirava de nou
Ella agafava les claus
Ell entrellaçava els dits
Ella obria la porta
Ell la sentia
Ella tancava la porta
Ell s'aixecava ràpidament
Ella baixava corrents
Ell l'esperava impacient a la porta
Ella sortia
Ell se la mirava
Ella se'l mirava
Ell somreia
Ella se li llençava als braços
Ell l'abraçava
Ella se'l mirava
Ell li feia un petó
Ella li tornava.
I junts anaven caminant, mentre Ell li deia com de bonica estava aquella nit.
25 d’octubre 2009
17 d’octubre 2009
¿Hoy va a ser un gran día?
Hi ha dies que un es desperta pensant: "Hoy va a ser un gran día" (rotllo l'anunci dels donuts però sense haver-te'n menjat cap). És en aquests dies que creus que tot et sortirà bé, i t'omples d'energia per fer coses. Així que t'aixeques, et dutxes, esmorzes i et prepares per marxar.
Quan ets a baix al carrer dius: "Bé, ara, com vaig fins a la uni?" Però evidentment ja saps la resposta, tu vols anar amb BICING! Vas caminant cap a l'estació de bicis més propera de casa i ja vas traient la targeta i t'imagines com et fregarà l'aire a les baixades! Però... quan gires la cantonada... ja no tens aquell "gran día" perquè NO HI HA BICIS!
Ooooh!! Que típic! M'ho podries haver imaginat però tenies aquella sensació de "gran día" que era impossible que res sortís malament així que no et dones per vençut i proves d'anar a l'altre estació més propera. De lluny, quan la pots entreveure, veus que hi ha alguna bici ("Veus!! Hoy es un gran día!") i et torna a venir aquell somriure a la cara. T'hi acostes cada vegada més i veus que ningú s'hi acosta ("que bé, que bé, que bé!!! La podràs triar i tot!!!"). Vas arribant, tens la targeta a la mà, l'acostes al detector i et quedes mirant la pantalla amb l'esperança que apareixerà un número: el de la TEVA BICI!
Arribats a aquest punt de la història el desenllaç pot tenir diverses versions (en cito tres, de les possible que hi ha):
VERSIÓ 1: De les tres bicis que veus t'apareix el número de la última (la 25) i has d'anar corrents fins allà per provar si realment va bé o no. L'agafes, proves els frens, el seient, però quan et poses a pedalar la cadena està treta i, per tant, no pots pedalar i, per tant, l'has de deixar. Tornes a deixar la bicicleta i vas corrents amb la targeta a la mà per tornar-la a passar amb la il·lusió que et donarà una altra bici, cosa que no passarà perquè si t'han donat la última és perquè, en teoria les altres no van bé. Aquesta versió tindria una sub-versió de final, i és que quan tu estàs tornant de la 25 algun desgraciat hagi passat la seva targeta i s'endugui la 1 que estava en perfectes condicions i tu et quedis amb el moc penjant i hagis d'acabar anant amb METRO.
VERSIÓ 2: De les possibles bicis que hi ha, et diu que agafis la primera: la proves i no va bé; agafes la 2a: la proves i tampoc va bé; i finalment a la tercera que agafes i tampoc va bé. Total que has d'anar amb METRO i a part d'això has perdut temps foten el gilipolles provant bicis que no han anat.
VERSIÓ 3: De les bicicletes que hi ha, la màquina te'n dóna una que va BÉ! I finalment pots arribar a sentir aquell aire que t'havies imaginat abans.
Però bé, entre targetes, frens i rodes ja has perdut 10-15 minuts ben bons...
El que sí que us alegrarà el dia és agafar una bicicleta a Plaça Universitat amb una amiga vostra que estigui xal·lada (com ara l'Arian) i aneu fent amb la bici cap a casa, mentre rebeu pitades, bronques per atrevessar un pas de vianants amb verd, i discutiu per a veure quan l'Arian pujarà pel Passeig de Sant Joan i es quedarà a dinar al vostre piset.
Per acabar us deixo amb les lleis de Murphy del bicing:
1a llei general del bicing:
A l'hora punta, o qualsevol moment que tinguis pressa, no hi haurà cap bici a l'estació més propera a casa teva.
Aquesta és la llei universal i es compleix més o menys sempre. A partir d'aquí vindrien una serie de corol·laris de la llei però en són tants que estan resumits.
Llei de l'hora punta benigne:
Si ets afortunat de trobar una bicicleta a l'hora punta de sortida... no trobaràs on deixar-la al lloc de destinació.
Llei de l'andròmina inservible I:
Si queden d'1 a 4 bicicletes aparcades, la parada et dirà que no n'hi ha cap.
1er corol·lari de la Llei de l'andròmina:
Si n'hi ha alguna de disponible, estarà feta pols i hauràs de deixar-la a la següent parada.
1er corol·lari del 1er corol·lari de la Llei de l'andròmina:
Això et passarà preferentment quan hagis d'anar amb pujada.
Llei de la il·lusió de l'estació plena:
Si veus que la parada és plena quan no ho hauria de ser, no t'emocionis, l'estació està fora de servei i no es poden retirar bicicletes.
Llei de l'andròmina inservible II:
Un 70% de les unitats estan tocades per algún punt, o per varis...
Llei de la transformació de la matèria:
Quan sembla que tot està perfecte, hi ha bicis, en bon estat, n'agafes una... per descobrir que algú, avorrit, ha recol·locat el volant un pam cap a dins.
Conclusió final de les lleis de Murphy del Bicing:
Només pots agafar una bici quan realment t'és igual, no tens cap tipus de pressa i t'és igual si fer una cosa o altre. En qualsevol altre situació no pots confiar amb ella. Encara que... sempre pot ploure.
Nota: no pots enganyar el Bicing xiulant i fent veure que no t'importa perquè et deixi alguna bicicleta disponible.
Quan ets a baix al carrer dius: "Bé, ara, com vaig fins a la uni?" Però evidentment ja saps la resposta, tu vols anar amb BICING! Vas caminant cap a l'estació de bicis més propera de casa i ja vas traient la targeta i t'imagines com et fregarà l'aire a les baixades! Però... quan gires la cantonada... ja no tens aquell "gran día" perquè NO HI HA BICIS!
Ooooh!! Que típic! M'ho podries haver imaginat però tenies aquella sensació de "gran día" que era impossible que res sortís malament així que no et dones per vençut i proves d'anar a l'altre estació més propera. De lluny, quan la pots entreveure, veus que hi ha alguna bici ("Veus!! Hoy es un gran día!") i et torna a venir aquell somriure a la cara. T'hi acostes cada vegada més i veus que ningú s'hi acosta ("que bé, que bé, que bé!!! La podràs triar i tot!!!"). Vas arribant, tens la targeta a la mà, l'acostes al detector i et quedes mirant la pantalla amb l'esperança que apareixerà un número: el de la TEVA BICI!
Arribats a aquest punt de la història el desenllaç pot tenir diverses versions (en cito tres, de les possible que hi ha):
VERSIÓ 1: De les tres bicis que veus t'apareix el número de la última (la 25) i has d'anar corrents fins allà per provar si realment va bé o no. L'agafes, proves els frens, el seient, però quan et poses a pedalar la cadena està treta i, per tant, no pots pedalar i, per tant, l'has de deixar. Tornes a deixar la bicicleta i vas corrents amb la targeta a la mà per tornar-la a passar amb la il·lusió que et donarà una altra bici, cosa que no passarà perquè si t'han donat la última és perquè, en teoria les altres no van bé. Aquesta versió tindria una sub-versió de final, i és que quan tu estàs tornant de la 25 algun desgraciat hagi passat la seva targeta i s'endugui la 1 que estava en perfectes condicions i tu et quedis amb el moc penjant i hagis d'acabar anant amb METRO.
VERSIÓ 2: De les possibles bicis que hi ha, et diu que agafis la primera: la proves i no va bé; agafes la 2a: la proves i tampoc va bé; i finalment a la tercera que agafes i tampoc va bé. Total que has d'anar amb METRO i a part d'això has perdut temps foten el gilipolles provant bicis que no han anat.
VERSIÓ 3: De les bicicletes que hi ha, la màquina te'n dóna una que va BÉ! I finalment pots arribar a sentir aquell aire que t'havies imaginat abans.
Però bé, entre targetes, frens i rodes ja has perdut 10-15 minuts ben bons...
El que sí que us alegrarà el dia és agafar una bicicleta a Plaça Universitat amb una amiga vostra que estigui xal·lada (com ara l'Arian) i aneu fent amb la bici cap a casa, mentre rebeu pitades, bronques per atrevessar un pas de vianants amb verd, i discutiu per a veure quan l'Arian pujarà pel Passeig de Sant Joan i es quedarà a dinar al vostre piset.
Per acabar us deixo amb les lleis de Murphy del bicing:
1a llei general del bicing:
A l'hora punta, o qualsevol moment que tinguis pressa, no hi haurà cap bici a l'estació més propera a casa teva.
Aquesta és la llei universal i es compleix més o menys sempre. A partir d'aquí vindrien una serie de corol·laris de la llei però en són tants que estan resumits.
Llei de l'hora punta benigne:
Si ets afortunat de trobar una bicicleta a l'hora punta de sortida... no trobaràs on deixar-la al lloc de destinació.
Llei de l'andròmina inservible I:
Si queden d'1 a 4 bicicletes aparcades, la parada et dirà que no n'hi ha cap.
1er corol·lari de la Llei de l'andròmina:
Si n'hi ha alguna de disponible, estarà feta pols i hauràs de deixar-la a la següent parada.
1er corol·lari del 1er corol·lari de la Llei de l'andròmina:
Això et passarà preferentment quan hagis d'anar amb pujada.
Llei de la il·lusió de l'estació plena:
Si veus que la parada és plena quan no ho hauria de ser, no t'emocionis, l'estació està fora de servei i no es poden retirar bicicletes.
Llei de l'andròmina inservible II:
Un 70% de les unitats estan tocades per algún punt, o per varis...
Llei de la transformació de la matèria:
Quan sembla que tot està perfecte, hi ha bicis, en bon estat, n'agafes una... per descobrir que algú, avorrit, ha recol·locat el volant un pam cap a dins.
Conclusió final de les lleis de Murphy del Bicing:
Només pots agafar una bici quan realment t'és igual, no tens cap tipus de pressa i t'és igual si fer una cosa o altre. En qualsevol altre situació no pots confiar amb ella. Encara que... sempre pot ploure.
Nota: no pots enganyar el Bicing xiulant i fent veure que no t'importa perquè et deixi alguna bicicleta disponible.
07 d’octubre 2009
Galeano, Eduardo
Com que fa dies que no estic massa inspirada, què millor que citar algú que ho va estar?
Puntos de vista/1
Desde el punto de vista del búho, del murciélago, del bohemio y del ladrón, el crepúsculo es la hora del desayuno.
La lluvia es una maldición para el turista y una buena noticia para el campesino.
Desde el punto de vista del nativo, el pintoresco es el turista.
Desdel punto de vista de los indios de las islas del mar Caribe, Cristóbal Colón, con su sombrero de plumas y su capa de terciopelo rojo, era un papagayo de dimensiones jamás vistas.
Puntos de vista/2
Desde el punto de vista del sur, el verano del norte es invierno.
Desde el punto de vista de una lombriz, un plato de espaguetis es una orgía.
Donde los hindúes ven una vaca sagrada, otros ven una gran hamburguesa.
Desde el punto de vista de Hipócrates, Galeno, Maimónides y Paracelso, existía una enfermedad llamada indigestión, pero no existía una enfermedad llamada hambre.
Desde el punto de vista de sus vecinos del pueblo de Cardona, el Toto Zaugg, que andava con la misma ropa en verano y en invierno, era un hombre admirable:
-El Toto nunca tiene frío - decían.
Él no decía nada. Frío tenía; lo que no tenía era un abrigo.
Puntos de vista /3
Desde el punto de vista de las estadísticas, si una persona recibe mil dólares y otra persona no recibe nada, cada una de esas dos personas aparece recibiendo quinientos dólares en el cómputo del ingreso per cápita.
Desde el punto de vista de la lucha contra la inflación, las medidas de ajuste son un buen remedio. Desde el punto de vista de quienes las padecen, las medidas de ajuste multiplican el cólera, el tifus, la tuberculosis y otras maldiciones.
Puntos de vista/1
Desde el punto de vista del búho, del murciélago, del bohemio y del ladrón, el crepúsculo es la hora del desayuno.
La lluvia es una maldición para el turista y una buena noticia para el campesino.
Desde el punto de vista del nativo, el pintoresco es el turista.
Desdel punto de vista de los indios de las islas del mar Caribe, Cristóbal Colón, con su sombrero de plumas y su capa de terciopelo rojo, era un papagayo de dimensiones jamás vistas.
Puntos de vista/2
Desde el punto de vista del sur, el verano del norte es invierno.
Desde el punto de vista de una lombriz, un plato de espaguetis es una orgía.
Donde los hindúes ven una vaca sagrada, otros ven una gran hamburguesa.
Desde el punto de vista de Hipócrates, Galeno, Maimónides y Paracelso, existía una enfermedad llamada indigestión, pero no existía una enfermedad llamada hambre.
Desde el punto de vista de sus vecinos del pueblo de Cardona, el Toto Zaugg, que andava con la misma ropa en verano y en invierno, era un hombre admirable:
-El Toto nunca tiene frío - decían.
Él no decía nada. Frío tenía; lo que no tenía era un abrigo.
Puntos de vista /3
Desde el punto de vista de las estadísticas, si una persona recibe mil dólares y otra persona no recibe nada, cada una de esas dos personas aparece recibiendo quinientos dólares en el cómputo del ingreso per cápita.
Desde el punto de vista de la lucha contra la inflación, las medidas de ajuste son un buen remedio. Desde el punto de vista de quienes las padecen, las medidas de ajuste multiplican el cólera, el tifus, la tuberculosis y otras maldiciones.
Eduardo Galeano (1998), Patas arriba, La escuela del mundo al revés.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)