Un banc (bis)

Un banc, que és en un bar d'ambient; al bar hi ha gent, que beu. Al banc hi ha una noia assentada, agafa una cervesa servida en una copa, està molt freda. La noia en fa un glop i deixa cuidadosament la copa sobre la tauleta que té davant. D'aquí a poca estona començaran a tocar els músics convidats. Li agrada la música en viu, li agrada aquest bar. Està una mica cansada i recolza el cap a la paret que li queda al costat, i suspira.
A l'altre costat de banc hi ha una amiga seva que sembla posar-se nerviosa cada cop que el guitarrista convidat li passa pel costat, es veu que ja el tenia vist del tren...
La noia, que encara té el cap recolzat a la paret, es mira la butaca que li queda davant: és buida. L'amiga li fa un senyal com dient-li que va al lavabo, ella li deixa anar un somriure perquè li ha fet gràcia la manera com ho ha fet. És llavors que torna a mira la butaca i se l'imagina allà assegut tirant-li un petó. Gira ràpidament el cap cap als tamborets de la barra i el veu prenent una copa, sacseja el cap i la imatge desapareix.
La seva amiga torna del lavabo amb cara de satisfacció i li regala un somriure. Comença a pensar en el què li ha passat. Rodeja la cervesa amb tota la mà mentre ressegueix amb el polze el dibuix de la marca de la cervesa mentre s'ho mira fixament. Alça la mirada i mira cap als músics, que ja han tocat un parell de cançons. Es queda mirant al guitarrista, és argentí i té un color de pell una mica més fosc que ella; és moreno, amb els ulls foscos i no té més de 25 anys, és guapo, sí, però el continua veient a ell, l'home de la seva vida, la persona que més ha estimat, però també la que més a odiat, així és la seva relació, un amor-odi infernal i alhora la millor història d'amor, almenys per ella.

Un banc

Un banc, que és en un passeig; al passeig hi ha gent, que passeja. Al banc hi ha un noi assentat amb el cap baix, les mans a sobre, l'aixeca, mira l'horitzó (com que li queda al davant...), sembla nostàlgic, torna a abaixar el cap. Una bicicleta el creua per darrera, ni es mou. Un gos se li acosta corrents com una bala perduda, fa un parell de voltes al banc i torna amb el seu amo (després d'un xiulet agut i curt) que ha passat fa pocs instants per davant del noi, ni es mou.

Està assentat més a l'esquerra del banc. Abaixa les mans i es recolza alhora que les entrellaça. Amb el cap clavat cap avall analitza tot el que hi ha al seu voltant i deixa de pensar per un moment en el que el pertorba.
Aixeca la vista altra vegada cap al mar, es pentina els cabells cap enrere i s'incorpora tot fent coïncidir l'arc de l'esquena amb la forma del banc. Li acaba de passar una altra bicicleta, més ràpid que la primera, ni es mou. Un corredor, una parella, nens, alguna bicicleta més... res aconsegueix captar la seva atenció.
Fa estona que sent l'escalfor del sol de mitja tarda a la galta dreta. S'encen una cigarreta amb la mateixa parsimònia que ha fet tots els altres moviments. Li costa engegar l'encenedor i pensa (altra vegada) que n'ha de comprar un de nou. Un cotxet empès per una dona amb talons, un altre gos sense corretja... s'ha tornat a ajupir. Suspira i es fa un lleu massatge al front amb els dits. N'està una mica tip de tot el que l'envolta. Mira cap a la dreta i agafa el diari que ha dut per llegir les desgràcies del món a veure si així li passa una mica més ràpid el temps.
Al banc no s'hi ha assentat ningú més. Torna a suspirar i mira aquell horitzó que l'hipnotitza (com a tots), s'aixeca, abandona el banc i creua l'amplada del passeig, baixa les escales i comença a trepitjar sorra. Avança paulatinament tot sentint com els grans de sorra se li escolen entre els dits i el peu se li enfonsa. Cada cop sent més fort les onades, sent com l'aigua li humiteja la roba però ell segueix i segueix, fins que ja no se'l veu; probablement hagi arribat a l'horitzó.