Està assentat més a l'esquerra del banc. Abaixa les mans i es recolza alhora que les entrellaça. Amb el cap clavat cap avall analitza tot el que hi ha al seu voltant i deixa de pensar per un moment en el que el pertorba.
Aixeca la vista altra vegada cap al mar, es pentina els cabells cap enrere i s'incorpora tot fent coïncidir l'arc de l'esquena amb la forma del banc. Li acaba de passar una altra bicicleta, més ràpid que la primera, ni es mou. Un corredor, una parella, nens, alguna bicicleta més... res aconsegueix captar la seva atenció.
Fa estona que sent l'escalfor del sol de mitja tarda a la galta dreta. S'encen una cigarreta amb la mateixa parsimònia que ha fet tots els altres moviments. Li costa engegar l'encenedor i pensa (altra vegada) que n'ha de comprar un de nou. Un cotxet empès per una dona amb talons, un altre gos sense corretja... s'ha tornat a ajupir. Suspira i es fa un lleu massatge al front amb els dits. N'està una mica tip de tot el que l'envolta. Mira cap a la dreta i agafa el diari que ha dut per llegir les desgràcies del món a veure si així li passa una mica més ràpid el temps.
Al banc no s'hi ha assentat ningú més. Torna a suspirar i mira aquell horitzó que l'hipnotitza (com a tots), s'aixeca, abandona el banc i creua l'amplada del passeig, baixa les escales i comença a trepitjar sorra. Avança paulatinament tot sentint com els grans de sorra se li escolen entre els dits i el peu se li enfonsa. Cada cop sent més fort les onades, sent com l'aigua li humiteja la roba però ell segueix i segueix, fins que ja no se'l veu; probablement hagi arribat a l'horitzó.
Aixeca la vista altra vegada cap al mar, es pentina els cabells cap enrere i s'incorpora tot fent coïncidir l'arc de l'esquena amb la forma del banc. Li acaba de passar una altra bicicleta, més ràpid que la primera, ni es mou. Un corredor, una parella, nens, alguna bicicleta més... res aconsegueix captar la seva atenció.
Fa estona que sent l'escalfor del sol de mitja tarda a la galta dreta. S'encen una cigarreta amb la mateixa parsimònia que ha fet tots els altres moviments. Li costa engegar l'encenedor i pensa (altra vegada) que n'ha de comprar un de nou. Un cotxet empès per una dona amb talons, un altre gos sense corretja... s'ha tornat a ajupir. Suspira i es fa un lleu massatge al front amb els dits. N'està una mica tip de tot el que l'envolta. Mira cap a la dreta i agafa el diari que ha dut per llegir les desgràcies del món a veure si així li passa una mica més ràpid el temps.
Al banc no s'hi ha assentat ningú més. Torna a suspirar i mira aquell horitzó que l'hipnotitza (com a tots), s'aixeca, abandona el banc i creua l'amplada del passeig, baixa les escales i comença a trepitjar sorra. Avança paulatinament tot sentint com els grans de sorra se li escolen entre els dits i el peu se li enfonsa. Cada cop sent més fort les onades, sent com l'aigua li humiteja la roba però ell segueix i segueix, fins que ja no se'l veu; probablement hagi arribat a l'horitzó.
1 comentari:
s'asseu mireia, un home s'asseu!
Publica un comentari a l'entrada