Un banc, que és en un bar d'ambient; al bar hi ha gent, que beu. Al banc hi ha una noia assentada, agafa una cervesa servida en una copa, està molt freda. La noia en fa un glop i deixa cuidadosament la copa sobre la tauleta que té davant. D'aquí a poca estona començaran a tocar els músics convidats. Li agrada la música en viu, li agrada aquest bar. Està una mica cansada i recolza el cap a la paret que li queda al costat, i suspira.
A l'altre costat de banc hi ha una amiga seva que sembla posar-se nerviosa cada cop que el guitarrista convidat li passa pel costat, es veu que ja el tenia vist del tren...
La noia, que encara té el cap recolzat a la paret, es mira la butaca que li queda davant: és buida. L'amiga li fa un senyal com dient-li que va al lavabo, ella li deixa anar un somriure perquè li ha fet gràcia la manera com ho ha fet. És llavors que torna a mira la butaca i se l'imagina allà assegut tirant-li un petó. Gira ràpidament el cap cap als tamborets de la barra i el veu prenent una copa, sacseja el cap i la imatge desapareix.
La seva amiga torna del lavabo amb cara de satisfacció i li regala un somriure. Comença a pensar en el què li ha passat. Rodeja la cervesa amb tota la mà mentre ressegueix amb el polze el dibuix de la marca de la cervesa mentre s'ho mira fixament. Alça la mirada i mira cap als músics, que ja han tocat un parell de cançons. Es queda mirant al guitarrista, és argentí i té un color de pell una mica més fosc que ella; és moreno, amb els ulls foscos i no té més de 25 anys, és guapo, sí, però el continua veient a ell, l'home de la seva vida, la persona que més ha estimat, però també la que més a odiat, així és la seva relació, un amor-odi infernal i alhora la millor història d'amor, almenys per ella.
A l'altre costat de banc hi ha una amiga seva que sembla posar-se nerviosa cada cop que el guitarrista convidat li passa pel costat, es veu que ja el tenia vist del tren...
La noia, que encara té el cap recolzat a la paret, es mira la butaca que li queda davant: és buida. L'amiga li fa un senyal com dient-li que va al lavabo, ella li deixa anar un somriure perquè li ha fet gràcia la manera com ho ha fet. És llavors que torna a mira la butaca i se l'imagina allà assegut tirant-li un petó. Gira ràpidament el cap cap als tamborets de la barra i el veu prenent una copa, sacseja el cap i la imatge desapareix.
La seva amiga torna del lavabo amb cara de satisfacció i li regala un somriure. Comença a pensar en el què li ha passat. Rodeja la cervesa amb tota la mà mentre ressegueix amb el polze el dibuix de la marca de la cervesa mentre s'ho mira fixament. Alça la mirada i mira cap als músics, que ja han tocat un parell de cançons. Es queda mirant al guitarrista, és argentí i té un color de pell una mica més fosc que ella; és moreno, amb els ulls foscos i no té més de 25 anys, és guapo, sí, però el continua veient a ell, l'home de la seva vida, la persona que més ha estimat, però també la que més a odiat, així és la seva relació, un amor-odi infernal i alhora la millor història d'amor, almenys per ella.
1 comentari:
Totalment realista o no, de somni, mira-teu com vulguis... però mira-teu, perquè val la pena.
Gaudeix de l'estiu, perquè cada any no és el mateix. Una besada immensa!
Publica un comentari a l'entrada