Tot el que comença, acaba.

Et passa que et sents buida, però plena.
Et passa que et sents trista, però contenta.
Et passa que et sents sola, però recolzada.
Et passa que per fi pots ser feliç, sense ell, per fi.

Encara no s'havia fet de dia però ja s'havia llevat del llit i estava recolzada al balcó mirant aquelles fabuloses vistes que li oferia aquell piset prop de la Sagrada Família. Alenava l'aire amb els ulls tancats, a aquella hora del matí és tan fresc... Anava descalça i notava la fredor de les rajoles que la nit havia refredat i això li va fer obrir els ulls. Es va quedar mirant l'horitzó fins que el primer raig de sol li va acaronar la cara. Era una dona nova: les llàgrimes del dia anterior l'havien purificat de tal manera que es veia capaç de fer qualsevol cosa, es podia haver menjat el món si hagués volgut! Aquell sol matiner la va fer somriure ja que com ella, ell també era nou. Sí, era capaç de fer qualsevol cosa, podia fins i tot arribar a ser feliç! Ja no hi havia angoixa, ja no hi havia plor, ja no hi havia incertesa, tot era clar.

Estava contenta, era feliç, ell ja no hi era.

A tu, amic

J o, tot rallada a classe

O bligo els meus dits a escriure

F eréstegues línies que volen pel full

R es no les atura, doncs són lliures

E ssent ara ja escrites al pla.

D’ una en una van apareixent

O bren el pas a la següent que

M enudeta i donant pas a la darrera,

E ncavalcant-se les unes amb les altres

N a dient frases, amb sentit o no

E m fan ballar el cap perquè em perdo de

C op i volta al pla sense saber on sóc i

H o reconeixo tot d’una al veure el teu nom

B aixo al full, parlo amb les lletres

A l cap d’una estona ja sóc una

D ’elles, amb corves i línies que

I nterpreten els teus ulls de manera que

A cabo estant-me just al final.

Julita, la nineta dels ulls.

"Les preades facultats que hem admirat, anaven embolicades en un conjunt de tendresa i senzilla innocència, que sols es notaven observant-la i es judicaven comprenent-la. I com que el temps se'ns emporta depressa i els vents arremolinats maganyen i fan caure, com fulles, els nostres dies, anem massa esverats per adonar-nos, en el camí de la pudorosa viola que floreix als nostres peus amagada amb l'herba".

Martí Genís i Aguilar, Julita.

Tinc un inici molt i molt mogut aquest any. La capital comptal m'acull amb els braços oberts al costat de tres ampostins i un curs per endavant.

De moment Julita per dilluns....

Amsterdam, 10 d'abril de 2009

Ho vaig prometre i aquí està! El relat d'un dels molts dies que vaig estar d'interrail! :) Espero que en gaudeixis Guillem!

AMSTERDAM, 10 d'abril de 2009

M'he llevat veient la Cèlia foten el camp de la tenda i seguidament he vist que les dues Annes no hi eren. De seguida he entès que havien anat a la dutxa i que si jo no m'afanyava a agafar les meves coses ràpidament no em podria dutxar, i així ho he fet, he sortit cagant llets de la tenda i m'he pogut dutxar abans d'anar a Amsterdam centre per recuperar la bicicleta que ahir varem deixar. Per sort avui l'aigua no ens ha fet una mala passada i ens hem pogut dutxar bé. A les hores que eren, quan encara no ets persona, hem agafat tots onze el tramvia i hem anat a rescatar les bicicletes, sort que el lloguer era de 24 hores i no hem hagut de pagar res, hi eren totes. Hem aprofitat per fer les últimes fotos amb les bicis i hem tornat altra vegada al càmping. Ho hem recollit tot i hem marxat del càmping sense la paella que havíem comprat a Berlín. Hem hagut d'esperar el tren cap a Brussel·les una estoneta. Durant aquesta estona alguns han aprofitat per anar a comprar formatge.
Hem agafat el tren i al cap de 3 o 4 hores érem a Brussel·les. Hem dinat súper tard una mica de pa amb tonyina i pebrot amb maionesa i hem agafat un segon tren per anar a Bruxes, la capital belga la visitarem demà. Mentre esperàvem el tren una pobra noia que es casava ha demanat als nostres nois si li podien fer un petó al darrera la samarreta amb els llavis pintats de vermell. Tots s'han engrescat excepte l'Arcadi. El més interessant, però, ha estat la fugida de l'Arcadi: primer, quan s'ha vist atrapat entre les urpes de l'Animal prodigy, amb una amenaça n'ha tingut prou per derrotar-lo, li ha dit amb una mirada fulminadora: "Miquel, et faré mal" i sí sí, en Miquel l'ha deixat anar perquè s'ha vist amenaçat per aquell puny que l'apuntava. Després l'Arcadi ha vist que des de la posició on estava aquella noia encara el podia arreplegar, així que ha fet el salt de l'àngel des d'on era fins les escales mecàniques, el que ell no ha calculat és que allà hi havia el quadre d'electricitat i una mica més i es menja al terra. Gràcies a déu no s'ha fet res. Quan ha sigut a les escales les ha baixat, però s'ha de tenir en compte que les escales pujaven! Pobre noia, un noi menys... L'Arcadi, però, s'ha sortit amb la seva. Un cop hem arribat a Bruxes hem vist que havíem d'utilitzar el meravellós servei de busos del poble.
Un cop hem entès com funcionava lo dels bitllets, i sabíem el bus que havíem d'agafar ens hem esperat. Ha arribat el bus al cap de poca estona, hi hem pujat i ens hem fet una mica a la idea de com era la ciutat. Hem pogut veure que hi ha molts Zara, xocolateries i poca gent. És un poble de nines, de conte. El cas és que abans d'arribar al càmping hem tingut un petit contratemps: el bus ha tingut un accident, ningú s'ha fet mal. Hi ha un vídeo amb imatges fetes il·legalment al conductor del segon vehicle implicat que estava, com era d'esperar, cabrejat amb el conductor de l'autobus. Bé, després de fer-nos baixar del bus i d'haver criticat a la xina que no duia sostens i haver rigut de la desgràcia dels altres, hem pujat a un altre bus que ens ha deixat a un parell o tres de cantonades del càmping.
El càmping està situat en mig d'una mena de barri amb cases guapes, tot i que allà tenir una casa guapa no val tant com aquí perquè el terreny va molt barat (nota informativa de l'Àngel Badalló). Un cop al càmping hem trobat un sobre que posava: "BADALLO", sens dubte era per nosaltres. A l'interior hi havia un mapa del càmping, que no era molt gran, amb les indicacions per arribar al nostre terreny d'acampada. l'Arcadi, molt observador ell, ha vist que era un càmping molt tranquil, i com que sabia que nosaltres no som precisament discrets ha deixat anar: "La tranquil·litat d'aquest càmping s'ha acabat" (ha sigut una de les frases estel·lars que l'Arcadi ha dit al viatge). Bé, allà al càmping ens hem fet mig amics amb un tio que estava allà sol.
Com que era tard ja no hem visitat res més i ens hem dividit les feines (muntar tendes, fer sopar, anar comprar, etc.) M'agradaria destacar que durant el dia hem anat agafant afició a jugar al Continental i al vespre no ha sigut menys. Com que feia cara de voler ploure hem anat a cuinar davant de la casa on hi havia els lavabos, la recepció i la CASA DE LA PROPIETÀRIA, la cosa és que al fer hamburgueses, com sol passar, hem esquitxat tot el terra i la dona quan ens ha vist cuinant allà ha embogit. Ha començat a blasfemar quelcom en francès que no enteníem però podíem interpretar bastant bé. Després d'això hem anat a fer el dinar de l'endemà ja que serem a Brussel·les com es va decidir. Quan hem acabat hem anat tots a dormir.