19 de setembre 2009

Julita, la nineta dels ulls.

"Les preades facultats que hem admirat, anaven embolicades en un conjunt de tendresa i senzilla innocència, que sols es notaven observant-la i es judicaven comprenent-la. I com que el temps se'ns emporta depressa i els vents arremolinats maganyen i fan caure, com fulles, els nostres dies, anem massa esverats per adonar-nos, en el camí de la pudorosa viola que floreix als nostres peus amagada amb l'herba".

Martí Genís i Aguilar, Julita.

Tinc un inici molt i molt mogut aquest any. La capital comptal m'acull amb els braços oberts al costat de tres ampostins i un curs per endavant.

De moment Julita per dilluns....