20 de setembre 2009

A tu, amic

J o, tot rallada a classe

O bligo els meus dits a escriure

F eréstegues línies que volen pel full

R es no les atura, doncs són lliures

E ssent ara ja escrites al pla.

D’ una en una van apareixent

O bren el pas a la següent que

M enudeta i donant pas a la darrera,

E ncavalcant-se les unes amb les altres

N a dient frases, amb sentit o no

E m fan ballar el cap perquè em perdo de

C op i volta al pla sense saber on sóc i

H o reconeixo tot d’una al veure el teu nom

B aixo al full, parlo amb les lletres

A l cap d’una estona ja sóc una

D ’elles, amb corves i línies que

I nterpreten els teus ulls de manera que

A cabo estant-me just al final.