18 de novembre 2009

La vida hauria de ser al revés!

"S'hauria de començar morint i així aquest trauma ja estaria superat. Després et despertaries en una residència millorant dia a dia. Et farien fora de la residència perquè estaries bé i el primer que faries és cobrar la teva pensió.
Llavors el teu primer dia de feina et regalarien un rellotge d'or. Treballaries 40 anys fins que siguessis prou jove com per gaudir de la retirada laboral. Després aniries de festa en festa, beuries, practicaries el sexe i et preparies per començar a estudiar.
Començaries l'escola, jugant amb els teus amics, sense cap tipus d'obligació, fins que siguessis un nadó. I els últims nou mesos te'ls passaries flotant tranquil·lament, amb calefacció central, servei d'habitacions, etc. I, finalment, abandonaries aquest món amb un orgasme".

Quino

15 de novembre 2009

Jo, Sant Vell d'Esperitjove!

Aquest any la vida m'ha donat moltes voltes (la uni, el pis, la feina...) però de totes elles em quedo amb el looping del cau, sens dubte!

Avui a Salt, tocava assemblea de demarcació de Girona, però ahir ja hi havia festa.

Estàvem convocats al cau de Salt a les 21, crec; allà ens esperava un sopar (botifarra amb seques) i una cursa d'orientació, com a premi: un cercle, tres guitarres, ratafia i moscatell.
No vam arribar dels primers però tampoc vam ser els últims. Va estar molt bé.

Avui al matí m'esperava la FO.CA. zero, el primer contacte amb els formadors i els meus companys focaries (Déu n'hi dó el grup que som!); i una assemblea una mica pesada pel fet que no tenia vot a res i s'hi discutien coses que no m'interessaven massa, sort dels de Figueres que han animat una mica la reunió.

Tinc moltes ganes de fer aquesta formació. M'ha agradat ser focaire i espero amb ganes que arribi el 6 de desembre per marxar de raid per Santa Pau! I a més, acompanyada dels de Santa Coloma de Farners (A.E.Roca Guillera).

El cau m'ha aportat uns valors que cap escola ni casal em podria haver donat, m'ha fet créixer com a persona i m'agrada seguir aquest estil de vida. Ara els caps de setmana es fan especials al cau, m'ho miro tot des d'un altre punt de vista. Veig il·lusió als ulls dels més petits i als dels pares i això... m'encanta i em fa sentir bé.

Espero poder trobar el meu nord dins aquest gran moviment, ara.

13 de novembre 2009

tele o poema?

L'altre dia passejava per Barcelona, cosa que no faig massa sovint, i vaig veure un escrit a la paret que deia: "Apaga la tele i llegeix un poema".
Sens dubte em va fer somriure, sí, però també em va fer reflexionar.
Fins a quin punt aquest aparell quadrat que mostra els horrors del món ens menja el cap?
Si sabem que ens omple més com a persones llegir poemes que mirar la televisió, per què ens sorprenem quan veiem les respostes de preguntes com: "cada quan algú llegeix un poema i cada quan algú veu la televisió?"

Reflexionem-hi, si us plau... reflexionem-hi...