Reminiscències agredolces

Dissabte vaig anar de concert.

El local es diu Rock and Apples i no tinc costum d'anar-hi. La proposta no em va acabar de fer el pes, tanmateix hi vaig anar perquè tampoc tenia alternativa.

El local no estava ple del tot però hi havia força gent. La pista feia olor a humanitat, la majoria dels assistents eren mascles d'entre 14 i 20 i pico d'anys i el cantant era un conegut meu molt llunyà, tant que de ben segur no l'hagués reconegut pel carrer de canviat que estava!

Els temes que sonaven eren aquells que quan tenia 15 anys em feien cridar fins que em quedava sense veu, que em feien moure a ritme d'ska i rock potent. Els que marcaven la meva forma de pensar amb lletres reivindicatives contra la societat i les injustícies. Els que feien que et vingués de gust fumar alguna coseta amb bona companyia perquè el bon rotllo hi era sempre present.

Dissabte vaig cantar i ballar i fumar i riure però sobretot vaig recordar. Aquell concert em va fer tornar a tenir 15 anys a recordar el primer glop de cervesa o la primera calada il·legal. La diferència va ser que ho vaig fer tot a darrere estant i aleshores vaig veure que m'havia fet gran.

http://www.youtube.com/watch?v=bjGSHJ6IPtQ&feature=related

Allò que em va venir al cap escoltant Joan Miquel Oliver

Arbre, natura, llum, soroll, temps, entelat, hospital, Emilio, conte, Oller, pudor, ring!, vermell, sofà, cuore, mama, pis, Barcelona, tu, jo, ai laaaaaaas!, allò, silenci, teclat, Calella, tranquil·la, taronja, fredor, rentadora, intermitent, tramvia, Gaudí, història, àvia, cadira, net, piles, calaix, plàstic, cable, retorn, Girona, senyora, perles, mòbil, desastre, tres, bombó, groc i verd, llanterna, foscor, pla, destil·lat, mirar, montre, Tolosa, ties, guitarra, afinador, verd, acords, Figueres, Tor, universitat, vosaltres, ai laaaaaaas!, Verdi, Monzó, assignatures, gibrell, roba, Barcelona, pluja, nena, nen, Horta, Bon jour, jour!, avui, tu, jo, llibres, taula, cadires, gent, tac, tac, tac, tic, tac, tu, truita, jo, bar, preguntes, riures i riures i riures, nosaltres, estona de cel, tabac, gris, vent, sol, coll, taronges, desenllaç, avui; sa vida, que passa.

"La vida és el que passa mentre fem altres plans" John Lennon.

Instant #3

Si no hagués estat perquè el fred gèlid de febrer em glaçava cada pigment de les galtes hauria jurat, per com el sol s'aposentava sobre les tristes plantes d'un carrer massa transitat de Barcelona, que era una tarda calorosa d'agost, d'aquelles que no saps com posar-te perquè se t'enganxa tota la roba, d'aquelles que t'ho beuries tot i que una piscina no basta per acabar amb aquesta sensació. Aquell sol de color de mel i el ventijol, que feia ballar les fulles d'aquelles plantes sense cap ritme concret, m'havien captivat. El semàfor estava en vermell, tenia el peu preparat al pedal per arrencar just quan el ninotet verd dels vianants comencés a pampalluguejar i així poder deixar-me caure carrer avall sense més preocupació que la d'alenar un diòxid de carboni escalfat pels motors dels automòbils que passaven veloçment pel meu costat sense amoïnar-se de qui respira els seus residus gasosos...