Tirallonga de monosíl·labs

Déu
I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Pere Quart, Circumstàncies, 1968.

La màgica nit de reis

Era de nit, passades les onze, concretament la nit més màgica de l'any i l'Àlex s'estava quiet al seu llit, de panxa amunt, mirant la llum que entrava per entre les persianes dels llums de Nadal que hi havia penjats del balcó de casa seva. Tenia els ulls com dues taronjes i el nòrdic el tapava fins la punta del nas. Feia hores que els havia vist, la carta havia estat donada. Estava bastant nerviós i no aconseguia adormir-se, a l'habitació del costat s'hi sentien els roncs del seu pare, la mare encara no dormia, la sentia anar amunt i avall de la casa i això encara el feia posar més nerviós. L'únic que el consolava era que ja ho havia preparat tot per quan arribessin.
Portava esperant aquest dia tot l'any i per fi avui els havia pogut entregar la carta a canvi d'uns caramels i un parell de trossos de xocolata. Sabia que arribarien d'un moment a l'altre, però si la mare no anava a dormir no ho farien. Així que va decidir aixecar-se, havia de fer anar a dormir la seva mare, i ho va fer. Es va destapar cuidadosament, ni el gos amb l'orella més fina l'hagués sentit, va obrir la porta sense fer soroll i va baixar les escales. El seu pare havia deixat de roncar, però se'l sentia respirar profundament: estava dormint, no havia de patir. Els pares li havien repetit que no s'aixequés per res del món aquella nit, però ell els va desobeir. Quan va arribar a la planta baixa va sentir soroll al menjador, va mirar pel el vidre de la porta però el que va veure no va ser pas la seva mare. Eren ells, uns éssers que només es veuen de nit, en concret la del 5 de gener, i s'havien adonat que la carta era falsa i s'ho estaven enduent tot. L'Àlex no s'havia deixat vendre per quatre caramels, els regals eren buits. Quan ho hagueren fet desapareixer tot van marxar, els follets de les tres antenes, els reis de la mentida, se n'havien empassat tota una. D'aquesta manera l'Àlex deixava fer la feina dels reis de l'orient, els que portarien els regals de veritat, quan tothom dormís.