L'altre dia passejava per Barcelona, cosa que no faig massa sovint, i vaig veure un escrit a la paret que deia: "Apaga la tele i llegeix un poema".
Sens dubte em va fer somriure, sí, però també em va fer reflexionar.
Fins a quin punt aquest aparell quadrat que mostra els horrors del món ens menja el cap?
Si sabem que ens omple més com a persones llegir poemes que mirar la televisió, per què ens sorprenem quan veiem les respostes de preguntes com: "cada quan algú llegeix un poema i cada quan algú veu la televisió?"
Reflexionem-hi, si us plau... reflexionem-hi...
1 comentari:
Està clar que les estadístiques demostren que hi ha més gent que mira la televisió que no que llegeix poemes.
Encara que es poden fer les dues coses, tot i que, hi ha que dir, que la televisió és un caixó que et fa perdre temps, sobretot. T'ompl d'imatges però també, i d'experiència.
Al pis Cartagena ho teniu bé, podeu llegir poemes mil! Sobretot del segle XV, dels que li agraden a l'Espadaler...
Una abraçada. Bon capde!
Publica un comentari a l'entrada