Quan ets a baix al carrer dius: "Bé, ara, com vaig fins a la uni?" Però evidentment ja saps la resposta, tu vols anar amb BICING! Vas caminant cap a l'estació de bicis més propera de casa i ja vas traient la targeta i t'imagines com et fregarà l'aire a les baixades! Però... quan gires la cantonada... ja no tens aquell "gran día" perquè NO HI HA BICIS!
Ooooh!! Que típic! M'ho podries haver imaginat però tenies aquella sensació de "gran día" que era impossible que res sortís malament així que no et dones per vençut i proves d'anar a l'altre estació més propera. De lluny, quan la pots entreveure, veus que hi ha alguna bici ("Veus!! Hoy es un gran día!") i et torna a venir aquell somriure a la cara. T'hi acostes cada vegada més i veus que ningú s'hi acosta ("que bé, que bé, que bé!!! La podràs triar i tot!!!"). Vas arribant, tens la targeta a la mà, l'acostes al detector i et quedes mirant la pantalla amb l'esperança que apareixerà un número: el de la TEVA BICI!
Arribats a aquest punt de la història el desenllaç pot tenir diverses versions (en cito tres, de les possible que hi ha):
VERSIÓ 1: De les tres bicis que veus t'apareix el número de la última (la 25) i has d'anar corrents fins allà per provar si realment va bé o no. L'agafes, proves els frens, el seient, però quan et poses a pedalar la cadena està treta i, per tant, no pots pedalar i, per tant, l'has de deixar. Tornes a deixar la bicicleta i vas corrents amb la targeta a la mà per tornar-la a passar amb la il·lusió que et donarà una altra bici, cosa que no passarà perquè si t'han donat la última és perquè, en teoria les altres no van bé. Aquesta versió tindria una sub-versió de final, i és que quan tu estàs tornant de la 25 algun desgraciat hagi passat la seva targeta i s'endugui la 1 que estava en perfectes condicions i tu et quedis amb el moc penjant i hagis d'acabar anant amb METRO.
VERSIÓ 2: De les possibles bicis que hi ha, et diu que agafis la primera: la proves i no va bé; agafes la 2a: la proves i tampoc va bé; i finalment a la tercera que agafes i tampoc va bé. Total que has d'anar amb METRO i a part d'això has perdut temps foten el gilipolles provant bicis que no han anat.
VERSIÓ 3: De les bicicletes que hi ha, la màquina te'n dóna una que va BÉ! I finalment pots arribar a sentir aquell aire que t'havies imaginat abans.
Però bé, entre targetes, frens i rodes ja has perdut 10-15 minuts ben bons...
El que sí que us alegrarà el dia és agafar una bicicleta a Plaça Universitat amb una amiga vostra que estigui xal·lada (com ara l'Arian) i aneu fent amb la bici cap a casa, mentre rebeu pitades, bronques per atrevessar un pas de vianants amb verd, i discutiu per a veure quan l'Arian pujarà pel Passeig de Sant Joan i es quedarà a dinar al vostre piset.
Per acabar us deixo amb les lleis de Murphy del bicing:
1a llei general del bicing:
A l'hora punta, o qualsevol moment que tinguis pressa, no hi haurà cap bici a l'estació més propera a casa teva.
Aquesta és la llei universal i es compleix més o menys sempre. A partir d'aquí vindrien una serie de corol·laris de la llei però en són tants que estan resumits.
Llei de l'hora punta benigne:
Si ets afortunat de trobar una bicicleta a l'hora punta de sortida... no trobaràs on deixar-la al lloc de destinació.
Llei de l'andròmina inservible I:
Si queden d'1 a 4 bicicletes aparcades, la parada et dirà que no n'hi ha cap.
1er corol·lari de la Llei de l'andròmina:
Si n'hi ha alguna de disponible, estarà feta pols i hauràs de deixar-la a la següent parada.
1er corol·lari del 1er corol·lari de la Llei de l'andròmina:
Això et passarà preferentment quan hagis d'anar amb pujada.
Llei de la il·lusió de l'estació plena:
Si veus que la parada és plena quan no ho hauria de ser, no t'emocionis, l'estació està fora de servei i no es poden retirar bicicletes.
Llei de l'andròmina inservible II:
Un 70% de les unitats estan tocades per algún punt, o per varis...
Llei de la transformació de la matèria:
Quan sembla que tot està perfecte, hi ha bicis, en bon estat, n'agafes una... per descobrir que algú, avorrit, ha recol·locat el volant un pam cap a dins.
Conclusió final de les lleis de Murphy del Bicing:
Només pots agafar una bici quan realment t'és igual, no tens cap tipus de pressa i t'és igual si fer una cosa o altre. En qualsevol altre situació no pots confiar amb ella. Encara que... sempre pot ploure.
Nota: no pots enganyar el Bicing xiulant i fent veure que no t'importa perquè et deixi alguna bicicleta disponible.
4 comentaris:
En resum: el bicing és el millor tranport de Barcelona, el més útil; "un nou servei senzill, pràctic i sostenible que pots utilitzar per als teus trajectes per la ciutat. Per anar on vulguis, quan tu vulguis, sense fums ni sorolls."
Així el defineixen ells. També, com una manera diferent de moure't, però és que ni hi ha l'oportunitat, quasi. Llàstima que la cosa s'hagi anant degradant en el darrer any, perquè abans era molt diferent.
Jo vot BiCiNg com a candidat al millor transport del segle XXI!
Avui Mireia, ha sigut un gran dia!!!
Tal i com comença el teu petit article, m'he llevat, m'he dutxat, he esmorzat i un cop a baix a casa no he agafat el bicing, ja que aquí a Igualada no n'hi ha, i enlloc d'agafar la bici, he agafat el cotxe i... cap a Montserrat falta gent! (ara podría fer una gran parrafada sobre les aventures a Montserrat però te les estalvio aquí i ara, i te les reservo per demà a la Universitat).
Què és el que m'ha acabat d'alegrar el dia? Que hagis escrit sobre el bicing, i fins i tot surt el meu nom!!! Estic molt orgullosa de tu Mireia. xD
Després d'haver-vos carregat tan el bicing, us mostraré una part positiva d'aquest: Totes les converses, vivències, descobriments de carrers i botigues, i petites "rises" tot fent petites gimcames per aconseguir una maleïda bicicletaaaa!
Fins demà petites princeses!
Arian no creus que en Guillem seria més aviat un petit príncep? xD
Efectivament Mireia, en tot cas, seria un petit príncep. I sense en tot cas, perquè envoltat de tanta dona, ja m'hi puc considerar. Som el príncep, el vostre rei!
Publica un comentari a l'entrada