La crême de la crême...

Avui, tornant cap a casa amb la meravellosa RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles), he pogut veure amb els meus propis ulls una escena que em descrivia perfectament el determinisme i el concepte d'arquetipus. Han estat 15 minuts molt intensos: no sabia cap a on mirar, si riure o plorar... però bé, us ho descriuré detalladament, tal i com ha passat:

He agafat el tren a la plaça Catalunya de Barcelona amb una bona amiga i, per sort nostra, ens hem pogut asseure (difícil a algunes hores del dia). El tren ha arribat puntual (entenem el concepte "puntual" com la RENFE ho fa) i hem començat el viatge. El cas és que a la parada d'Arc de Triomf han pujat dues noies i un noi amb una nena que no devia tenir més de 5 anys. Ell passava una mica desapercebut, portava una gorra de la qual li sortia una trena fina i feia una mica de cara de mala hòstia. La nena tenia caràcter i estava rebotada i no volia calçar-se, vestia un xandall de colors normalment associats a les nenes i una cua fina li recollia els cabells mal pentinats. Les dues noies eren tota una altra cosa... han estat elles qui m'han mostrat l'arquetipus de "princesa de barrio": deixades, cridaneres, malcarades, mal educades, sense gust però sobretot bastes. Vestien robes alguna talla més petita de la que realment haurien d'usar, anaven pintades amb un mal gust que espantaven i el somriure d'una semblava un formatge suís. Aquelles dues noies m'han deixat, a mi i a la resta del vagó, parada, es comportaven com si anessin soles al tren, de manera que s'han posat a pentinar-se allà al mig i a comunicar-se cridant com si res! La nena, que ha quedat castigada al carro sense poder-se moure a causa del seu caràcter, s'ho mirava. Potser ha estat la seva innocència però aleshores m'ha fet pena i des del meu seient estant he comprès que ella estava destinada a ser com elles (la tata y la mama): era pur determinisme! Tal i com el d'Oller i la seva "bogeria"...

Com pots tractar una nena de menys de 5 anys de "gitana" o de "guarra" i, el que és pitjor, dir-li-ho a la cara?! Val la pena tenir fills per criar-los així? És bo que aquesta escòria es reprodueixi com ho està fent? Total pá qué? Si no aporten res a la societat... Però, és clar, què has d'esperar d'una persona que es refereix a unes sabates de taló alt com a "andamios"? La crême de la crême...

Sóc d'aquelles persones que es posen les mans al cap quan veu la programació de Telecinco o Antena3 i no entenc com deixen emetre programes tan cutres però tampoc sé el percentatge de gent d'aquesta mena està poblant casa meva, potser els surt a compte i l'audiència és bona, així que no diré res més, només em limitaré a lamentar-me posant-me les mans al cap...