El dia era gris i la tristor que li provocava l'encert del meteoròleg s'accentuava amb el fet que ell no hi era.
El tren no anava gaire ràpid i s'havia embadalit amb les fustes de la via del costat que passaven monòtonament una rera l'altra. El tren va augmentar la velocitat, ja no podia seguir-les, va haver d'aixecar la mirada i va anar veient arbres, cases, vinyes sembrades matemàticament que creaven llargues fileres de ceps, cotxes, camins, molins... El tren no trontollejava gens, si ho feia era imperceptible. Un home d'aspecte tranquil, de mitjana edat seia a pocs seients davant d'ella. Semblava fascinat amb el paisatge, tenyit de colors de tardor. A part d'ells dos no hi havia ningú més al vagó. I amb tot ja havia arribat a la primera parada: Bram.
Escrivia coses en tros de paper que havia trobat dins un llibre que duia a la bossa. Escrivia foteses i ho feia amb un bolígraf de propaganda que li havien donat feia dos mesos, quan va arribar a França. Al costat de la llista de la compra potser hi havia el començament d'una de les seves millors creacions.
El tren estava aturat a Villefrage però amb un copet sec va reprendre la marxa. El paisatge es repetia una i una altra vegada com el ritme d'un vals: un-dos-tres, un-dos-tres, un-dos-tres...
Podia ser que la narració d'un viatge en tren es convertís en l'inici d'una novel·la?
La vista no podia arribar a l'horitzó i es perdia entre els camps sembrats matemàticament. L'home d'aspecte tranquil, de mitjana edat, va posar-se dret. El tren estava en marxa i anava passant arbres de colors de tardor a ritme de vals. Ella va aixecar la mirada i se'l va quedar mirant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada