09 de febrer 2012

Liberquè, egaliqui, fraterniquan?

Sovint, sentiments com l'alegria, la tristesa, la melangia o la por ens porten a escriure coses que en la nostra vida quotidiana reprimim per no saber expressar als altres, per no trobar la manera. No sabria com definir el sentiment que m'ha portat a escriure això avui però de ben segur que és una barreja d'impotència, ràbia, incomprensió i enyorança.

Porto molts mesos fora de casa i encara no havia trobat la via per canalitzar tot el que sentia (tret del dietari, és clar!). Trobava a faltar plantar-me davant l'ordinador i començar a teclejar pensaments espontanis i reorganitzar-los després.

El fet és que diumenge passat va nevar a Tolosa. Vam arribar a les set de la tarda amb el cotxe i ens vam trobar la Ville rose enfarinada de dalt a baix. Les temperatures havien baixat molt a causa de l'onada d'aire fred siberià i això sumat al mal temps va esdevenir una gran nevada. Es veu que va estar tot el dia nevant i la neu havia quallat força, les conseqüències han estat devastadores:

Dia 1, dilluns: el gran fred i els centímetres i centímetres de neu que cobrien la ciutat van impedir l'obertura de l'Université de Toulouse II le Mirail. Les canonades de la calefacció havien patit algun problema i no funcionava.

Dia 2, dimarts: sense veure l'anunci de la pàgina web de la Universitat, penjat a les 7:40h, vaig agafar el metro de bon matí per anar a fer l'única classe que tenia. En arribar em vaig trobar la grata sorpresa que la Universitat estava tancada i no deixaven entrar ningú. Hem de sumar el fet que ningú sabia quan s'obriria de nou.

Dia 3, dimecres: la previsió era que hi hauria una obertura a les 13:30h. I UNA MERDA! Els tècnics no havien estat capaços d'arreglar l'avaria en tota la nit.

Dia 4, dijous, avui: reobertura prevista a les 8:30h, després a les 13:30h i a les 17h de la tarda han dit que demà divendres a les 8:00h en principi ha d'obrir-se amb normalitat.

No sé, això és un joc d'ous! Per coses com aquesta França m'ha decebut en molts sentits. Vaig arribar amb una il·lusió boja de descobrir aquest país i he vist que com més coses conec menys contenta estic. Com poden ser tan ineptes? D'acord, una ciutat pot no estar preparada per una nevada tan gran, però cal que tot un barri estigui quasi una setmana sense calefacció? Cal que una universitat estigui tancada una setmana? Per què es vanaglorien de ser un país tan gran si en educació i sanitat estan pitjors que casa nostra? I això és només la punta de l'iceberg.