Dolça tarda de formació...

Els càntics es barregen: sento els ocells i els escoltes entonant cançons (pràcticament universals de l'escoltisme, si més no del català). El verd m'envolta i el sol m'enlluerna descarat, com és ell a vegades, i em protegeix del fred que em va envoltant.
Les olors a sorra, herba, alzina... es mesclen i em fan inspirar benestar, que fa que assaboregi el berenar del cau, que tantes vegades he menjat (galetes de xocolata), d'una manera diferent. Avui, no sé perquè però tenen un gust especial, més dolces, no sé, menys remollides.
Per fi, després d'uns quants dies de pluja el sol ens ve a saludar i es deixa veure una mica. A l'hora que és ja comença a fer el mandra i s'està amagant darrera les muntanyes que ens envolten per l'oest.
El vent fa moure les flors i els petits arbustos que em queden al costat, no em fa agafar fred i a la seva manera vol fer moure les dèbils plantes i fer-les oblidar per un instant la seva condició immòbil, mentre el sol va marxant mica en mica, per deixar pas a l'elegant lluna, que es vestirà de nit i s'engalanarà d'estelles.

Gràcies per inspirar-me focaires.