Doncs sí, ahir dilluns 8 de març del 2010 va nevar un cop més al nostre país però aquesta vegada ho va fer a indrets on no és comú rebre aquesta cara del temps.
Feia fred però Barcelona es movia al seu ritme, potser una mica alentit a causa del mal temps que feia, però anava bategant. Els comerços eren oberts, el trànsit anava carregat com de costum i la RENFE duia retards, per variar...
Aquest és el panor
ama que es va anar veien durant tot el matí. Cap allà les 11, però, la pluja que havia anat humitejant el terra es va tornar aiguaneu, aquell tipus de neu que no qualla però és bonica de veure. Això va fer-nos mirar per la finestra uns instants. I mica en mica aquesta aiguaneu es va tornar neu i va anar enfarinant la ciutat a mesura que passava la tarda.
Aquesta nevada va fer que ens tornéssim petits, va fer-nos tornar al Nadal i ens va fer sentir una mica més feliços, una felicitat que en aquests temps molta gent va agrair. La duresa de la crisi havia castigat el Nadal i va castigant cada mes que passa i la nevada ens va fer oblidar-la per uns instants.
Però aquesta nevada no només ha portat flors i violes... com bé diu ma mare: "la neu és molt bonica però porta molts problemes", i ahir els va portar de valent. Barcelona, com no, va tornar a ser el centre de tot, el melic del món com es pensa que és. La comtal es va posar cames amunt per tres dits de neu que van caure...
En fi... alguns diuen que va ser històric, d'altres que va ser màgic i jo... simplement ho vaig viure.
Feia fred però Barcelona es movia al seu ritme, potser una mica alentit a causa del mal temps que feia, però anava bategant. Els comerços eren oberts, el trànsit anava carregat com de costum i la RENFE duia retards, per variar...
Aquest és el panor
ama que es va anar veien durant tot el matí. Cap allà les 11, però, la pluja que havia anat humitejant el terra es va tornar aiguaneu, aquell tipus de neu que no qualla però és bonica de veure. Això va fer-nos mirar per la finestra uns instants. I mica en mica aquesta aiguaneu es va tornar neu i va anar enfarinant la ciutat a mesura que passava la tarda.Aquesta nevada va fer que ens tornéssim petits, va fer-nos tornar al Nadal i ens va fer sentir una mica més feliços, una felicitat que en aquests temps molta gent va agrair. La duresa de la crisi havia castigat el Nadal i va castigant cada mes que passa i la nevada ens va fer oblidar-la per uns instants.
Però aquesta nevada no només ha portat flors i violes... com bé diu ma mare: "la neu és molt bonica però porta molts problemes", i ahir els va portar de valent. Barcelona, com no, va tornar a ser el centre de tot, el melic del món com es pensa que és. La comtal es va posar cames amunt per tres dits de neu que van caure...
En fi... alguns diuen que va ser històric, d'altres que va ser màgic i jo... simplement ho vaig viure.
1 comentari:
Com tu m'has dit: veig que tu també has escrit sobre la neu!! ;) si Barcelona va ser el centre, però els llocs que més necessitaven ser el centre, perquè a hores d'ara hi ha gent, com els meus avis: que no tenen, ni calefacció ni llum ni res, varen quedar en un segon pla, I COM SEMPRE BARCELONA ÉS MÉS "important"
Publica un comentari a l'entrada