Quan estic a punt de posar punt i final a una gran etapa de la meva vida, l'analitzo des de fora i me la miro nostàlgica perduda perquè no puc fer res per aturar el temps i fer que aquesta formació sigui eterna.
Puc reviure aquell primer dia cada vegada que acluco els ulls, i ho torno a sentir tot... torno a sentir aquells nervis que em regiraven la panxa només de provar d'imaginar-me els meus companys; sento altra vegada la sensació d'inseguretat que provoca la solitud enmig d'una multitud; sento el fred gironí de novembre que em feia posar la pell de gallina cada cop que bufava i em fregava el bescoll; torno a veure fulards de mil colors, somriures, abraçades i moltes cares noves.
Totes aquestes imatges van anar prenent una forma diferent. A mesura que passaven les FoCas la solitud s'anava atenuant i el fred s'anava convertint en el caliu més agradable del món al costat d'una guitarra i una llar de foc, però ai! aquells nervis no hi ha qui els pari... que va! Encara és l'hora que tinc nervis, i espero, com una criatura la nit de reis, que arribi l'última FoCa. L'espero en part contenta i en part trista, per una banda vull tornar a veure tots els meus companys i viure aquest últim cap de setmana com mai he viscut els altres, però també m'ho miro amb ulls objectius i veig que ja cal que l'aprofiti bé, perquè poques vegades més tornarem a estar tots junts.
Però, al cap i a la fi, me n'alegro i en general la valoració és positiva. M'ha encantat ser focaire i ho repetiria milers de vegades, però amb una condició: que sempre fos amb vosaltres, perquè no seria ni la meitat d'emocionant que ho ha estat aquesta!
L'aventura de la vida ens ha brindat un altre dels seus episodis meravellosos. Vivim-lo doncs, ara que encara podem!
VISCA SANT VELL! VISC A SANT VELL!
4 comentaris:
Aquest tipus d'escrits són els que et queden millor. Motiu: perquè ho vius realment com és, amb emocions. Molt polit, bescoll! :)
A mi també m'ha fet gràcia el bescoll... jeje
I en Guille té raó! Les emocions calen més dins del cor i del cap i per això les paraules surten molt millor!
Mireia!! m'encanta el teu escrit!
Jo també porto molts dies pensant, motl per sobre, quins seran els sentiments que tindrè en l'última Fo.Ca, però em fa por capficar-m'hi molt perquè se que no serà fàcil, i menys amb tu ja que t'he agafat molt de carinyo, i es tot jsut ara que em sembla que estem assegudes en la rotllana, mentre els altres canten, i coemncem a xerrar com si en coneguessim de tota la vida!!
ESPERO GAUDIR DE CADA MIL·LÈSSIMA DE SEGON D'AQUEST CAP DE SETMANA
Oo que bonic!!!!
VISCA SANT VELL, VISC A SANT VELL
Publica un comentari a l'entrada