Destins
Els dos amants (la nit
és lleu) s'han adormit.
I aixeca, el déu Infant, un llum, i els veu formosos.
Té dos presents, l'Amor, dintre la mà confosos.
¿Per qui serà el Dolor? ¿Per qui serà l'Oblit?
Els dos amants (la nit
és lleu) s'han adormit.
I aixeca, el déu Infant, un llum, i els veu formosos.
Té dos presents, l'Amor, dintre la mà confosos.
¿Per qui serà el Dolor? ¿Per qui serà l'Oblit?
Em va tocar el Dolor i vaig imposar l'Oblit, això explica el gran buit que tinc al pit...
1 comentari:
Potser així, el pròxim cop per nosaltres serà l'oblit i per ells el dolor.
O encara millor, i per fer-ho més adequat al punt de la vida en què estem (aquesta joventut que frisa per tenir experiències de tot mena): que per als dos amants hi hagi l'enyor. Un enyor petit i rialler!
P.D: pel que fa al nou format, m'agrada molt més, i pel que fa escriure, aniré practicant al teu bloc :)
Publica un comentari a l'entrada