Vull escriure, em deia. Vull escriure com abans. Fer que les paraules passin del cap als dits i dels dits al teclat i del teclat a la pantalla i de la pantalla al meus ulls i dels ulls a la imaginació i tornem a començar.
Vull escriure. Vull escriure allò que vull, allò que em plagui, allò que em passi, allò que m'imagini, allò màgic, allò trist... Escriure i descriure allò que em passa pel cap. Fer-ho ràpid, sense pensar i que la roda que segueixen les paraules vagi ràpida, perquè vull escriure.
Vull escriure i vull escriure molt, perquè escriure em relaxa, m'agrada... i si em deia que volia escriure jo escrivia, escrivia molt.
És tard, però vull escriure, en tinc ganes. Les paraules corren molt ràpid per la pantalla, m'equivoco, i rectifico, i escric, i les paraules corren, sense parar.
No penso, però escric, i escric sense pensar. I creo, i escric, i corro, i és tan tard que tothom dorm. Només sento el tecleig feréstec dels meus dits, i només veig les paraules que escric, perquè escric, i molt depressa.
I ja he escrit, perquè m'ho deia, i perquè m'agrada, i perqué sí, i perquè vull, sobretot perquè jo vull.
1 comentari:
M'hi sent identificat. Nits fosques quan tothom dorm, només es sent el teclat que va puntejant les lletres... Silenci, poca cosa més.
Un em va dir que escrivia per escriure. Jo li vaig, en canvi, que no: que escrivia perquè m'agradava, com tu Mireia, que t'agrada escriure, com a font de plaer també, i de salut.. i per què no?!
Escriu! Encara que el Barça hagi perdut el partit de la remuntada!
Publica un comentari a l'entrada