Gràcies a dos companys de la facultat m'han entrat moltes ganes de fer-me un blog per poder escriure. Així que queda inaugurat! Aquí teniu el primer text.
Aquella noia de primer curs tenia aquell aire... Arribava d'hora, molt d'hora, obria el seu diari, i feia veure que l'interessava llegir-ne els titulars, però només passava pàgines per acabar trobant el sudoku que l'entretindria els següents deu minuts. Mentrestant escoltava algun grup català que la feia somriure, potser perquè li portava records de feia temps. Feia amics i era llavors quan la vida li brindava una mica de felicitat, sí, era llavors quan veia que era feliç. Ella se'n va adonar després: en aquella facultat els cafès tenien més bon gust, i les estones passaven millor, les parets inspiraven benestar i la vida universitària era magnífica.
Els dies que plou, quan va per agafar el tren, es pregunta sempre el mateix: no sap si la gent corre perquè fa tard o perquè es mulla, i sempre pensa el pitjor: que perdrà el tren. És llavors quan el veu, amb el seu llibre i el capbaix, li fa gràcia mirar-se'l de reüll i, vulguis que no, li anima el dia.
3 comentaris:
Ja tens el teu primer seguidor i el teu primer comentari!! enhorabona pel nou blog... haah aniré seguint-lo. Guillem
Si he de ser totalment sincer, hauria de començar aquest comentari queixant-me pes diseny, que no pega ni con cola...xo ja que aquesta entrada inaugurativa m'ha agradat molt, MOLT, aquestes paraules romandràn dins es meu cap...Sa vida universitària es una de millors experiències que he tingut i en tinc...i crec que totdos starem d'acord en que junts ens menjam sa facultat central i totes les que calgui... Un plaer, si senyor... ;)
Publica un comentari a l'entrada