El Ziga-zaga team

El ziga-zaga team ha fet història, tenim el triplet a casa i ahir milers i milers de culés ho vam celebrar.
Que el Barça era més que un club ja se sabia, però és que ara han posat la cirereta del pastís.
El Camp Nou ahir va obrir les seves portes als socis, seguidors i barcelonistes que volien celebrar amb els jugadors aquests tres títols aconseguits aquesta temporada.

Encara no eren les vuit del vespre i el Camp Nou va obrir les seves portes als centenars de culés que érem allà fora. Mentre la rua amb l'autobus destapat anava avançant el Camp Nou s'anava omplint per moments. Les primeres localitats que es van omplir van ser les de sobre i sota la llotja. Els voltants ho van anar fent paulatinament fins que es va omplir pràcticament tot l'estadi.

Els jugadors es van fer pregar moltíssim i és que duien més d'una hora de retard. Mentrestant al camp un presentador animava l'afició a fer cantar l'himne i altres càntics que s'han anat sentint durant els partits. Ens va fer assajar el ziga-zaga ziga-zaga que mai havia sortit bé, ja que la gent no sabia respondre al crit de "Ziga-zaga ziga-zaga!" de Pep Guardiola. Va sortir bé, així que l'entrenador del Futbol Club Barcelona es va endur una bonica sorpresa per part dels seguidors barcelonistes.
Llagrimes, crits, llums, música... tot acompanyava a l'equip blaugrana que es trobava en mig del seu estadi amb un somriure als llavis impossible d'esborrar.
L'afició, que portava des de les 7 de la tarda esperant-los allà al Camp, va poder gaudir d'un espectacle únic i memorable, segur que a més d'un culé se li va posar la pell de gallina quan va sentir anomenar el seu jugador preferit o quan va veure entrar al camp les tres copes, les copes del triplet, les copes del Barça.

Anunci

Fixa't en tu, no ho dic amb ànim de menyspreu, però fixa-t'hi bé. El material del que esteu fets és tou i la seva energia depèn de l'oxidació ineficient de la matèria orgànica. Entreu cada nit en un estat de coma i somieu, però de què serveixen els somnis si gairebé mai es fan realitat? Penseu, és veritat, però us equivoqueu freqüentment i a la menor varietat externa perdeu la vostra eficiència, sou alterables, sou imperfectes; en canvi jo preferiria sentir el que sentiu.

BMW, t'agrada conduir?

http://www.youtube.com/watch?v=IrbBMi1SgeI&feature=related

L'hora de gitar-se

Va arribar a casa i el primer que va fer després d'haver pujat totes aquelles escales va ser treure's les sabates i deixar-les al costat de la porta. Anava caminant pel passadís en direcció al dormitori i de tant en tant se sentien petits cruixits dels dits dels seus peus. Va obrir la porta i va entrar, es va girar i va tancar-la acuradament per no despertar-la, perquè ella era allà, dormint. Va repenjar l'esquena a la porta i va quedar-se mirant el llit. La finestra, que era oberta, deixava passar una brisa que feia ballar les cortines blanques que ressaltaven la llum de la lluna que entrava descarada a l'habitació.

Els llençols definien perfectament aquell cos que s'inflava monòtonament al ritme d'una respiració profunda. Va treure's l'americana, els pantalons i la camisa, i ho va deixar tot sobre la cadira. Va asseure's als peus del llit i es va treure els mitjons. Tot seguit va girar el cap per mirar-se-la de nou: era tan bonica quan dormia! Va aixecar-se i, amb molt de compte, va desfer els llençols d'aquell costat del llit i s'hi va posar a dins.

Se li va apropar i li va olorar els cabells amb els ulls tancats tot fent-los ballar pels dits. Ella continuava respirant profundament. Va anar resseguint la silueta amb la mà. Els dos cossos estaven tan junts que semblaven un de sol. La va abraçar i va deixar el cap repenjat amb el seu, amb tot aquell cabell tant a prop que li brindava bafarades d'olor que es barrejaven amb la de la seva pell i era quelcom que el feia embogir.
Ella, que feia estona que s'havia despertat, gaudia de les carícies amb un somriure tímid dibuixat als llavis que la va acompanyar fins que es va adormir altra vegada.

El conte de la fúria i la tristesa

En un regne encantat on els homes mai poden arribar, o potser on els homes transiten eternament sense adonar-se’n, hi havia una vegada un estanc meravellós. Era un llac d’aigua cristal·lina i pura on nedaven peixos de tots els colors existents i on totes les tonalitats de verd s’hi reflectien. S’hi van apropar per banyar-s’hi fent-se mútua companyia la tristesa i la fúria. Les dues es van treure la roba i nues van entrar a l’estanc. La fúria, nerviosa, com sempre està, es banyà de pressa i en sortí encara més. I la fúria, que és cega, nua i amb les presses, es posà la primera roba que trobà i va resultar ser la de la tristesa. Molt calmada i molt serena, disposada com sempre a quedar-se on està, la tristesa acabà el bany i sense cap pressa, més ben dit , sense constància del pas del temps, sortí de l’estanc i a la vora es trobà que la seva roba ja no hi era i, com tots sabem, si hi ha quelcom que a la tristesa no li agrada és quedar despullada, així que es posà l’única roba que hi havia vora l’estanc: la roba de la fúria. Expliquen que des d’aleshores, moltes vegades un es troba amb la fúria cega, cruel, terrible i empipada. Però si ens prenem temps per a mirar-la bé, trobem que aquesta fúria que veiem no és més que una disfressa i que al darrera, en realitat s’hi amaga la tristesa.

Curs bàsic de l'ús del fotolog

Després d'haver donat un vol pel món fotologuero veig que faig un mal ús del fotolog... He estat bastant inútil perquè, tonta de mi, no me n'he adonat fins ara! De fet, es podria fer un estudi de l'ús real del fotolog i creieume, sorprendria. Jo tenia entès que el fotolog servia per penjar una fotografia (diària, si es vol) amb un text explicatiu a sota que els teus amics, o altrament coneguts com a "Efes", et comentaven. Per tant podem parlar de tres grans grups ben diferenciats: la foto, el text i els comentaris, tot i que només parlaré dels temes escrits (text i comentaris), ja que el tema fotos m'atreviria a dir que és molt més extens, i això ja es dir!
El text que acompanya la foto pot dir-ne alguna cosa, del teu estat d'ànim, pot ser un escrit "literari", entre altres. He trobat, fins i tot, fotografies sense text explicatiu i he deduit que podria ser per dues raons: la primera, perquè no tenien res a dir; la segona, perquè els fotia pal escriure. Pensava també que aquests escrits havien d'estar escrits, fos amb la llengua que fos, sense faltes, però ,com ja havia pogut comprovar temps enrera, era mentida, per tan podem trobar coses com: "tatimuuuuu" (que és una forma molt utilitzada). Un altre aspecte a destacar és el de la repetició de lletres (com es pot comprovar a l'exemple anterior) sembla que aquesta pobra gent s'enrampi amb el teclat i li quedi el dit enganxat a la lletra (però és una hipòtesi que descarto perquè passa sempre amb les mateixes lletres i a més amb les mateixes paraules... quelcom realment sospitós). L'altre hipòtesi que tinc és que potser volen augmentar constanment la importància o bé el to d'una lletra i nose... potser és això. Després tenim la barreja d'idiomes. Això és algo seriós, seriós. Aquesta gent tenen un greu problema d'identitat lingüística! No s'aclaren i clar trobem coses com: "porque la capulla me ha abandonado durante 5 dias.. :'( eeste finde espero verte eh, fuet et trobu a faltar." Déu n'hi dó! A més utilitzen les emoticones que ens hem d'imaginar entre tots plegats. Les més utilitzades són: :) [o la seva variant =)], :( [o amb repetició :((((((((((((] i (L) que ve a ser un cor.

Bé, deixant de banda el tema "textos explicatius de fotos" parlem dels comentaris.
Jo crec que si no tens una mitjana de 15 comentaris (on es compleixin la repetició de paraules, la mescla d'idiomes...)que diguin: "patriii(L_)", "tkkkkkkkkkkiero", "pppatri:D q maca la foto! unpeeeeeto!" , entre altres, no ets ningú, però és que alhora n'has d'haver deixat 20 més a d'altres fotologs! I es clar si tu no en deixes els demés tampoc te'n deixen a tu i si tu no en tens ja no ets ningú i si no ets ningú estàs ACABAT! En definitiva, és un cerle viciós del qual no pots sortir un cop hi has entrat. El més fort és que si no ho fas tampoc ets ningú i llavors et preguntes: com pot ser? Jo desgraciadament no trobo respostes. I el que realment trobo molt fort és com poden ser amics entre ells perquè és gent molt falsa entre ells: com tenen els sants pebrots de posar: "k wapesss :) tastimu mol martaaaaa!!!! ptns (K)" quan és la foto que ha quedat més malament de tot el fotolog! i a part les redundàncies: "ptns (K)" doble petons!

Bé, tot un festival aquesta gentussa... El fotolog ja no és el que era. Seguiré un altre dia esplaiant-me amb exemples i altra informació sobre aquest meravellós món dels fotologs (o amb la seva abreviació: flog).