L'hora de gitar-se

Va arribar a casa i el primer que va fer després d'haver pujat totes aquelles escales va ser treure's les sabates i deixar-les al costat de la porta. Anava caminant pel passadís en direcció al dormitori i de tant en tant se sentien petits cruixits dels dits dels seus peus. Va obrir la porta i va entrar, es va girar i va tancar-la acuradament per no despertar-la, perquè ella era allà, dormint. Va repenjar l'esquena a la porta i va quedar-se mirant el llit. La finestra, que era oberta, deixava passar una brisa que feia ballar les cortines blanques que ressaltaven la llum de la lluna que entrava descarada a l'habitació.

Els llençols definien perfectament aquell cos que s'inflava monòtonament al ritme d'una respiració profunda. Va treure's l'americana, els pantalons i la camisa, i ho va deixar tot sobre la cadira. Va asseure's als peus del llit i es va treure els mitjons. Tot seguit va girar el cap per mirar-se-la de nou: era tan bonica quan dormia! Va aixecar-se i, amb molt de compte, va desfer els llençols d'aquell costat del llit i s'hi va posar a dins.

Se li va apropar i li va olorar els cabells amb els ulls tancats tot fent-los ballar pels dits. Ella continuava respirant profundament. Va anar resseguint la silueta amb la mà. Els dos cossos estaven tan junts que semblaven un de sol. La va abraçar i va deixar el cap repenjat amb el seu, amb tot aquell cabell tant a prop que li brindava bafarades d'olor que es barrejaven amb la de la seva pell i era quelcom que el feia embogir.
Ella, que feia estona que s'havia despertat, gaudia de les carícies amb un somriure tímid dibuixat als llavis que la va acompanyar fins que es va adormir altra vegada.