01 de març 2009

El progrés ens escau?

Sens dubte portava un dies que no sabia ben bé sobre què o qui escriure. M'ha donat temps per pensar sobre això i Contra el progrés m'ha donat la solució al meu mal de cap!

Avui he marxat de casa amb l'esperança de trobar quelcom interessant, culturolingüísticament parlant, i sabia que anava a veure una obra amb unes crítiques fabuloses. Les expectatives eren bones igual que la companyia.
El Teatre al detall ens ha sorprès un cop més. Ens ha presentat una crítica de la nostra societat d'una manera innovadora. L'humor i el terror es donen la mà entrellaçant els dits. Són set petites obres que barregen horror i comèdia, set moment tan estranys com propers, set visions surrealistes i contundents sobre el progrés que no avança, el progrés que menysprea, el mateix progrés de sempre.


Contra el progrés va néixer com un encàrrec per a la Sala Beckett i el seu cicle 2007: tot un any de teatre català contemporani.
Presentada el 30 de gener en una lectura dramatitzada a l'Obrador de la Sala Beckett, l'obra estava dirigida per Antonio Calvo i interpretada per J. Andújar, N. Albet, C. Gámiz i N. Jaume.
Poc després, el text va ser seleccionat entre 646 obres d'autors europeus per participar en la secció competitiva del Theatertreffen, el principal festival de teatre alemany, que es va celebrar durant el següent mes de maig a Berlín. Esteve Soler va ser convidat a assistir a la presentació del text, una mise-en-scène que va dirigir Lars-Ole Walburg amb un repartiment format per M. Bendokat, S. Hüller, A. Khuon, W. Koch i M. Schweighöfer.
Durant la celebració del palmarès del festival, el jurat va decidir que Contra el progrés seria premiada amb un muntatge al Bayerisches Staatsschauspiel, un dels principals teatres de Munic, que va dirigir durant anys Ingmar Bergman. Gegen den Fortschritt, traducció en alemany de Contra el progrés, s'estrenarà el proper mes de maig amb direcció de Jan Philipp Gloger.


Realment ha estat una obra que no m'ha deixat indiferent, una obra que capta des del primer fins a l'últim instant l'atenció de l'espectador.