Era real o només formava part de la seva imaginació? Era real o sols un somni? Era real? No ho sé. Només sé que va arribar a imaginar-se un món absolutament perfecte, ella, que no sobresortia gaire, hi vivia tranquil·lament i prou: menjava, dormia, treballava, s'enamorava, era feliç amb el poc que tenia... era persona. Però què era "persona" en el seu món? No ho sé.
Veia avançar el temps sense poder aturar aquells moments que li hauria agradat reviure una i una altra vegada. Tots eren moments tan especials... La primera vegada que el va veure, el seu primer petó, la sensació d'una mà coneguda que li eixugava una llàgrima i la feia refer, un somriure en mig d'un mar de llàgrimes... tots molt especials. Aquets moments que la feien sentir viva; moments en què s'adonava que valia la pena estar allà i pensava que hi era per alguna raó, per la voluntat d'algú o d'alguna cosa...
S'imaginava que una càmara la grabava des que naixia i podia veure com s'havia topat amb persones que més endavant serien molt importants a la seva vida. Veure-ho li encantava. Però només ho podia fer en somnis, on tot el que pots imaginar es fa real, tan real que et sembla poder tocar-ho i viure-ho i ser feliç. Allà, on tot és possible, on no existeixen les regles i on tothom hi té accés, de moment. Les utopies dels somnis que somies i somies però mai s'arriben a acomplir, potser per això són utopies... Però tot era un somni...o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada